Quan no plou

De vegades dubto sobre el fet que la situació de sequera que estem vivint sigui un tema pel qual ens preocupem prou, si li parem l’atenció que mereix i si ho fem des de la perspectiva que requereix. Durant l’últim any, especialment, hem vist com aquesta sequera s’ha intensificat, posant a prova els nostres recursos hídrics i afectant de ple els nostres hàbits socials quotidians.

No sé si hem arribat a entendre tots plegats que la sequera no és només un fenomen temporal, sinó que també és un símptoma d’un canvi estructural en el nostre clima. Encara que alguns s’esforcin a intentar convèncer-nos del contrari, el canvi climàtic és una realitat innegable, i la sequera és només una de les moltes manifestacions d’aquest fenomen. Les temperatures més altes, els patrons de precipitació alterats i altres factors relacionats amb el canvi climàtic estan exacerbant la sequera i augmentant la seva freqüència i severitat.

I jo no veig un canvi substancial en la consciència col·lectiva: tots i totes mantenim els patrons de vida i de consum que ens porten al mateix lloc una i una altra vegada, quan un dels principals factors que contribueixen a aquesta situació és la sobreexplotació dels nostres recursos naturals.

El model de societat en què vivim, basat en un creixement constant del consum, ha portat a una explotació insostenible dels recursos hídrics i d’altres recursos naturals. La sobreexplotació dels aqüífers, la desforestació, la urbanització descontrolada i altres pràctiques destructives estan posant en perill la salut dels nostres ecosistemes i la nostra pròpia supervivència.

Per abordar aquesta situació de manera eficaç, és imprescindible canviar el nostre model de desenvolupament i adoptar pràctiques més sostenibles. Això requereix d’estratègies a llarg termini que haurien d’estar-se activant en paral·lel a les mesures que s’estan executant per racionalitzar el consum d’aigua. Mesures que, en alguns casos, suposa deixar sense aigua col·lectius i activitats fonamentals, com l’agricultura i la pagesia.

Hem de promoure una cultura de la conservació i el respecte pel medi ambient, invertir en tecnologies verdes i adoptar polítiques públiques que prioritzin la protecció dels recursos naturals sobre els interessos econòmics a curt termini. Però en el regnat de la immediatesa, la mirada llarga no hi té gaire espai; ho veiem especialment aquests dies de campanya electoral, amb els partits polítics debatent en clau de criticar com de desencertades són les polítiques de l’altre, sense propostes clares, o bé amb propostes que podien haver desenvolupat en el seu moment, quan tenien responsabilitat de govern, i que retreuen no haver portat a terme als que han estat ara al capdavant del Govern. Un cúmul de despropòsits, vaja.

Ens hi hem d’involucrar i hem de vetllar per garantir la participació ciutadana en la presa de decisions relacionades amb la gestió dels recursos hídrics i la mitigació del canvi climàtic. La sequera que estem vivint no és només un problema ambiental, sinó també un clar indicador dels desafiaments que enfrontem com a societat. I si no ho fem nosaltres, ningú més prendrà les mesures necessàries per preservar el nostre planeta per a les generacions futures.